EXÀMEN (IV)

El que m'ha aportat l'exercici escrit ha estat, en primer lloc, adonar-me que el blog tot i fer-ne un ús transformador a nivell individual, té molta potencialitat com a ús interectiu i que aquest ús també pot servir i ajudar en l'aprenentatge, ja que la varietat d'opinions de les persones enriqueix el coneixement d'un mateix. Així doncs, considero que cal explotar més l'ús interactiu d'aquest recurs com a mitjà de construcció del coneixement i enriquiment mutu. 

Un altra aspecte que m'ha aportat ha estat la importància de l'adaptació al context en quant a ús de les TIC, és a dir, no tot és vàlid en qualsevol lloc i moment sinó que les TIC perquè s'usin com a una eina d'aprenentatge i passin a TAC, cal un treball reflexiu i un anàlisi exhaustiu en el moment d'aplicar-les en un context determinat.

Per últim, penso que el fet de fonamentar les opinions i justifiacions a través dels diferents autors, m'ha aportat un aprenentatge més significatiu dels temes tractats i per tant, m'ha ajudat a interioritzar millor els conceptes i d'una manera més rigurosa. 

Per últim, i en termes generals pel que fa a l'assignatura, opino que aquesta ha estat molt enriquidora per poder conèixer les potencialitats que ens ofereix en el sector educatiu, tot i que el seu enfocament hagi estat més centrat en l'eduació formal i no tant en el no formal.

EXÀMEN (III)

Pel que fa al ús que he realitzat del recurs del blog, penso en el meu cas n'he fet un ús escàs en quant a continuitat, però sí opino que les entrades realitzades fins al moment m'han servit per fer-ne un ús transformador. 

Opino que m'allunyo del ús reproductiu, ja que no he utilitzat el blog com a mitjà de reproducció i sintetització del material exposat a l'aula, és a dir, penso que en cap moment he plasmat amb les meves paraules quelcom ja explicat a classe, sinó que el que he fet ha estat analitzar, reflexionar i opinar sobre aquests temes, sempre argumentat des del meu punt de vista, construït gràcies als aprenentatges adquirits a l'aula i a les lectures realitzades. 

També m'allunyo del ús interactiu. ja que no he establert interacció amb cap altre company pel que fa a intercanvi d'opinions i/o reflexions, tant sols en un cas ha sigut d'aquesta manera, però amb la tutora.

Així doncs, conclueixo que el fet de no haver tingut continuïtat m'ha aportat una cosa bona (entre d'altres de negatives), i és que crec que no he caigut en l'error de fer un ús del blog reproductiu sinó que quan he tingut el moment i l'espai, he realitzat una reflexió personal i un anàlisi del tema a tractar. En altres circumstàncies també hagués pogut ser d'aquesta manera segurament, però de moment estic satisfeta d'haver pogut realitzar aquestes reflexions ja que m'han ajudat a interioritzar, reflexionar i adquirir un aprenentatge més significatiu respecte els temes treballats, i que seguirà així perquè penso que és la millor manera d'utilitzar-lo.

EXÀMEN (II)

Pel que fa a les propostes educatives a distància o que utilitzen plataformes E-learning, segons la meva opinió aquest recurs educatiu sí implica una redifinició del rol tant del docent com del discent, comparat amb l'educació presencial tradicional, tot i que hi poden haver aspectes compartits. 

Basant-me en l'article següent: Bosco, A. Y Rodríguez, D. (2008) Docencia virtual y aprendizaje autónomo: algunas contribuciones al Espacio Europeo de Educación Superior, Revista Iberoamericana de Educación a Distancia (RIED), Vol. 11 (1), pp. 157-182; he construït la meva opinió respecte aquesta afirmació.

Primer de tot penso que el discent, gràcies a l'educació a distància, ha de desenvolupar una major autonomia en el seu aprenentatge i per tant aquest ha de ser més actiu i compromès en el procés. Aquesta característica pot ser compartida pel que fa a la pedagogia tradicional en el sentit que sense compromís amb el teu aprenentatge no arribaràs als objectius esperats ni a un èxit formatiu, però és cert que en el cas de les plataformes E-learning aquest compromís ha de ser molt superior. Aquestes idees ens les aporta una autora, Hanna (2002). Aquesta també recalca que el discent té un rol més independent del professor, tot i que comparteix amb la pedagogia tradicional aquesta relació de recolzament en quant a consultes, definició d'objectius, etc. 

Pel que fa al docent aquest ha de tenir un component més innovador, és a dir, necessita d'una formació específica en quant a tècniques i estratègies de les TIC per tal de poder adaptar aquestes en la plataforma E-learning i així fomentar l'aprenentatge dels seus discents. Pel que fa a l'educació presencial, el professor també necessita formació i innovació però no des d'aquesta vessant tant específica i concreta. 

La plataforma virtual a més permet que el discent consulti aquells materials que consideri més rellevants per al seu aprenentatge i això li ofereix més possibilitats d'aprenentatge. També hi ha una redifinició dels rols doncs, en quant a l'aspecte comunicatiu del docent-discent, ja que s'han d'establir nous mecanisme de comunicació entre aquests que siguin eficients i eficaços.

Després d'haver argumentat la meva opinió basant-me en les idees del article esmentat, penso doncs, que sí que hi ha una redifinició dels rols docent-discent al utilitzar plataformes com l'E-learning, tot i que comparteixin alguns aspectes. 

EXÀMEN (I)

J.M. Sancho (2008) en el seu article "De TIC a TAC el díficil tránsito de una vocal" y concretament en el fragment exposat, ens vol remmarcar com l'avenç i el desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i la Comuniació s'ha vist des d'una perspectiva innovadora, sobretot per les possibilitats que han oferit aquestes en l'àmbit educatiu. En aquest sentit però, Sancho destaca que el propi desenvolupament de les TIC ha dificultat aquest pas de convertir les TIC en TAC, és a dir, ha dificultat aquest pas de potenciar les TIC no tan sols com a font d'informació i coneixement sinó també com a font d'aprenentatge significatiu. 

Així doncs, Sancho posa èmfasi en el fet potenciar les TAC tenint en compte diversos factors, per a que aquest procés s'assoleixi amb èxit i condueixi a la finalitat desitjable. Aquests factors, com introdueix en el fragment, són principalment l'adaptabilitat de les TIC en el context concret en el qual es vol treballar i per tant doncs, cal una planificació adequada a les necessitats de les persones implicades, així com tenir en compte la cultura del context, la dinàmica d'aquest, la concepció i teories sobre l'ensenyament i aprenentatge, etc. En definitiva, el que ens vol dir Sancho és que sense aquest treball de reflexió i adaptació de les TIC d'una manera profunda, en el context i tot el que aquest implica, no es podrà arribar a la conversió de les TIC en les TAC, i per tant doncs, estarem deixant perdre el gran ventall de possibilitats que ens poden oferir les Tecnologies del Aprenentage i el Coneixement.

Les idees d'aquest autor les podem veure reforçades per altres autors que ens ajuden a entendre millor aquesta perspectiva. Un d'aquests autors és Area, el qual afirma que els sistemes interactius aplicats a l'educació proporcionen al usuari un cert grau de control sobre el seu porcés d'aprenentatge (Area, 2009). Així doncs, veiem com aquest autor també dóna importància en la contextualització de les TIC centrades en l'usuari que les ha d'usar, és a dir, contextualitzar-les, per a que d'aquesta manera l'usuari tingui consciència i sigui un participant actiu en el seu procés d'aprenentatge. 

Per últim, també vull recalcar a través d'un altra autora aquesta crítica que fa J.M. Sancho en el seu fragment referint-se a que avui en dia no tota innovació amb les TIC suposa una innovació educativa. D'aquesta idea en parla A.Bosco en el seu article "De la supuesta relación entre tecnología e innovación educativa: ¿Cuándo las TIC mejoran la educación? (2008). Aquesta autora també exposa que no tot ús de les TIC significa una proposta educativa millor, sinó que perquè sigui així cal reflexionar sobre quin ús en farem, per què i com. A més a més per tal de que es produeixi aquesta millora educativa i per tant el seu ús sigui significatiu cal que es donin una série de requisits molts semblants als que exposava Sancho en el mateix any: que es vegin satisfetes les necessitats de la realitat del context i dels usuaris, per tant que hi hagi una adaptabilitat, entre d'altres requisits.