AUTOAVALUACIÓ

Després de 5 mesos realitzant l'assignatura de TAC, puc dir que si analitzo el meu procés d'ensenyament - aprenentatge em sorprenc de les coses noves que he après. Primer de tot, penso que ha estat una assignatura en la qual hem adquirit un coneixement ampli sobre el ventall de possibilitats i eines/recursos digitals que la societat ens pot oferir i per tots els usos inimaginables que aquestes tenen.

D'altra banda també he après que TIC i educació son una combinació que fins ara no m'havia plantejat tant en profunditat, però he pogut conèixer les potencialitats que aquestes ofereixen i que a més a més, no totes les eines serveixen per a tot, sinó que hem de reflexionar, analitzar i profunditzar en el context en el que volem treballar per després poder aplicar un recurs o un altre, i d'una manera o altre. Les eines existeixen, però els professionals de l'eduació som els encarregats d'usar-les de la manera més adquada per assolir els nostres objectius amb el col·lectiu amb el que treballem.

Gràcies a l'assignatura m'he plantejat seriosament, què estem fent amb l'eduació? Veiem que no funciona i que no respon a les necessitats actuals i tot i així, i tenint un gran ventall de possibilitats per endavant, les polítiques educatives segueixen sense canviar, sense actualitzar-se i per tant el nivell segueix sense millorar. Tenint eines com les TIC que podrien potenciar l'eduació i aportar nous coneixements, ho estan deixant perdre... Cal seriosament un canvi de paradigma educatiu!

Penso que l'assignatura ha anat molt enfocada a l'educació formal, però també opino que hi ha molts recursos dels presentats que es poden usar en d'altres contextos més informals i amb d'altres finalitats educatives, no només en nens/es sinó també en adults. Així doncs, com a professional de l'educació social, penso que m'he enriquit en aquest aspecte.

Penso que les classes i les lectures han estat l'element clau en l'aprenentatge, ja que ha sigut gràcies a elles que he après i adquirit nous coneixements respecte les TIC, respecte que és innovador i què no, o quin tipus d'aprenentatge ens generen unes activitats o unes altres. Però sí haig de dir que gràcies al projecte i al blog (tot i fer-ne un ús no del tot adequat), això ha permès interioritzar molts més els continguts apresos i reflexionar sobre ells, tot i que en aquest sentit ha de ser la professora qui avaluarà si s'han adquirir o no els coneixements esperats. 

Clarament el meu procés en aquesta assignatura no ha estat contínu a través de l'evidència del blog. Primer creia que aquest i el seu ús no eren gaire útils, però he vist que m'ha ajudat a reflexionar i a generar opinions complementades amb les lectures, sobre els temes treballats a l'aula. De totes maneres, penso que un blog va més enllà de plasmar-hi reflexions i/o opinions, i aquest pot tenir un ús més interactiu pel que fa a la possibilitat de comentaris que permetrien l'enriquiment dels meus companys i el meu. 

Sé que el meu treball no ha estat continu i això s'hauria de millorar en la mesura del possible, però també penso que l'ús que n'he fet finalment ha estat l'adequat, perquè m'he allunyat de la reproducció dels continguts treballats a l'aula i m'he dedicat a reflexionar i opinar sobre aquests, fet que crec que m'ha aportat molt més.

Finalment, vull destacat el treball grupal realitzat, estic molt satisfeta respecte aquest i penso que les meves companyes també, ja que li trobo un sentit innovador i aplicable en la realitat, és per això que juntament amb les companyes ens hem proposat millorar-lo durant l'estiu per així poder presentar-lo a la comunitat de vilafranquins i vilafranquines, en motiu del nombrament del poble com a Capital de la Cultura Catalana del 2015.

ANÀLISI D'UN PROJECTE INNOVADOR

El projecte que he triat per analitzar dels meus companys és el titulat Disseny de la Biblioteca d'un municipi amb les TIC. Aquest projecte, resumidament, tracta de dissenyar a través d'una aplicació digital la biblioteca de Granollers. Aquest redisseny l'any de realitzar els alumnes de les escoles a través de grups col·laboratis, per tal de que més tard els seus dissenys passin a valoració i votació.

Penso que és un projecte innovador, no només perquè introdueix les TIC i noves eines d'aprenentatge en l'educació, sinó que és un projecte que a través de la seva implementació satisfà una realitat de la comunitat real i concreta i per tant inclou a tota la comunitat educativa i s'allunya del concepte d'eduació - aula, exclusivament. Penso que també és important el fet de plasmar que la comunitat i la política del municipi formi part del projecte, tot i ser un cas hipotètic, ja que perquè sigui un projecte innovador cal que es plasmi aquest desig. Per últim, destacar també un altre dels punts que demostra la innovació del projecte i és la intenció explícita de formar al professorat i per tant, que aquest tingui la informació necessària i suficient per poder implementar i ser partícep del projecte.

A més a més de complir amb els requisits de ser un projecte innovador, també opino que té un caire transformador per l'alumnat participant. Així doncs, tot aquell alumne/a que vulgui participar en aquest projecte veurà afavorit el seu desenvolupament integral, ja que no només assolirà coneixements tècnics, sinó que a través del treball en equip veurà incrementats altres valors com la creativitat, la responsabilitat, el compromís, la cooperació, entre molts d'altres. 

Veiem doncs, com aquest projecte a través de la seva implementació en un context determinat, aportarà coneixement no només als participants sinó a tota la comunitat, i això demostrarà que les TIC emprades d'una manera adequada, és a dir, contextualitzades, organitzades i planificades, poden aportar múltiples beneficis a la societat.

TAULETES DIGITALS

Pere Marquès ens va venir a parlar sobre les tauletes digitals, una eina que s'ha posat de moda avui en dia i relativament nova. La seva exposició va anar dedicada principalment a aquests artefactes vinculats en l'àmbit educatiu, i ens va fer pensar en el per què de la importància d'incorporar les TIC en l'eduació. Bàsicament és per tres grans raons:

• Competència digital informacional dels alumnes; la competència digital està a l'ordre del dia i ho trobem com a contingut obligatori en el curriculum escolar, així doncs, sabem de l'importància d'aquesta competència en la societat de la informació en la qual vivim. Aquesta importància és deguda al fet que dia a dia ens bombardejen d'informació per múltiples mitjans, i com a ciutadan del món en el que vivim hem de ser capaços de cercar, seleccionar, sintetitzar i reflexionar sobre les informacions que ens arriben, és a dir, arribar a ser ciutadans crítics. Adquirir competència digital ens ajuda en aquest aspecte i per tant ens permet ser crítics amb l'entorn.

• Actualització curricular: sí, es volen incorporar les TIC en l'educació, però tot canvi eduactiu no es pot fer així com així, cal que estigui reglat i plasmat, per tant, perquè les TIC s'obrin pas real en l'eduació cal un canvi en el currículum eduactiu que inclogui les TIC i tingui en compte les característiques d'aquestes, així com la formació del professorat en aquest sentit. 

• Innovació metodològica: el currículum actual té mancances, i això ho veiem només veient les xifres mundials o europees sobre el nivell dels nostres alumnes respecte la resta de països, ja que ens trobem a la cua del món, dit a grosso modo. Si ja hem probat un tipus de metodologia i veiem que no funciona o que no dóna els resultats esperats, per què no la canviem? Cal la innovació en la metodologia i les TIC poden ser un d'aquests canvis que calen, ja no només en el curriculum escolar, si no en el paradigma educatiu en general. 

Hi ha una sèrie de qüestions que se'ns van plantejar a la conferència i ens van servir per reflexionar de manera individual sobre el tema, les preguntes són les següents:

• Avantatges i inconvenients de les tauletes digitals en les aules. Quin és el valor afegit?

Les tauletes digitals tenen diversos avantatges i inconvenients. Centrant-nos en l'àmbit educatiu penso que un dels avantatges principals és el fet de poder accedir a les diferents App's educatives que ens podem descarregar en elles per així poder utilitzar-les com a complement en l'aprenentatge dels coneixements tractats a classe. A més a més, com gairebé tot artefacte digital té un fort component motivacional per als alumnes que troben atractiu el seu ús i per tant s'engrescaran més en dur a terme les activitats relacionades. No només ens aporta gran quantitat d'aplicatius sinó que les seves funcions són molt diverses i fins i tot podem descarregar-hi llibres, que pel simple fet de veure'ls en format digital ja són més actractius.

Per contra però, també penso que és una eina amb la qual cal tenir molt de compte a l'aula ja que els alumnes es poden distreure molt fàcilment i desviar-se de l'activitat a realitzar, obstaculitzant el seu procés d'ensenyament - aprenentatge. D'altra banda és un recurs que no destaca per ser econòmic, i a més a més, no es té en compte la diversitat dels alumnes, dels quals podem trobar que alguns tinguin deficiències visuals o auditives.

Opino que el valor afegit d'aquesta eina és la motivació que genera en els alumnes, però aleshores com en el cas de totes les noves tecnologies, cal un professorat molt preparat i professionalitzat en aquest sentit, que sàpiga utilitzar aquesta eina en el moment adequat i de la manera adequada per tal d'evitar diversos aspectes com la distracció dels alumnes, la no-comunicació entre docent i discent o l'ús inadequat d'aquest recurs per part dels alumnes, que els pot portar a continguts no adients.

• Impacte en l'aprenentatge al usar eines digitals. Milloraran el rendiment acadèmic?

Tot projecte, activitat, proposta..., s'usi la metodologia que s'usi, opino que ha d'estar contextualitzat en el lloc en el qual es vol aplicar, i per tant cal tenir en compte en tot moment les necessitats de les persones amb qui treballarem, les seves característiques i les del seu entorn. Així doncs, cal un treball planificat i organitzat, no val tot per a tothom. El rendiment acadèmic per a mi va molt lligat a això i a una mala planificació i organització en l'eduació i el conseqüent currículum escolar. Tenim un model educatiu estàndard que tracta a tothom per igual, on les desigualtats i diferències es tenen en compte, però no com a font d'enriquiment i creiexement mutu sinó com a un esforç extra per integrar en el model educatiu. El problema ja parteix d'aquí i del paradigma existent on pretenem integrar enlloc d'incluïr, conceptes molt diferents. Amb les eines digitals passa el mateix, pensem que les podem integrar en un model educatiu estàtic, però no és així, per a que hi hagi un canvi i aquest es pugui fer visible en resultats d'aprenentatge i per tant repercuteixi en la societat, cal un canvi en el model educatiu on es focalitzi d'una manera panificada i organitzada, amb professionals qualificats, l'ús de les TIC. D'aquesta manera l'impacte i la millora penso que serà real, mentre tot segueixi igual, no.

CREACIÓ D'UNA RÚBRICA

Com tot educador sigui de l'àmbit que sigui, hem de tenir estratègies i conèixer diverses tècniques d'avaluació i d'autoavaluació. En una de les sessions vam conèixer una d'aquestes tècniques avaluatives que fins al moment desconeixia, però que vaig trobar molt interessant i útil, tant útil que des d'aleshores gairebé en tots els projectes uso una rúbrica per tal d'avaluar.

La nostra activitat es remuntava a la sessió que vam realitzar del Moodle en la qual els alumnes havíen d'escriure un text reflexiu sobre una imatge, relacionada amb les TIC. L'activitat era la següent:

Per què opino que la rúbrica és una eina d'avaluació excel·lent? Doncs perquè aquest recurs permet estructurar d'una manera clara i senzilla aquells continguts que volem avaluar d'acord amb els objectius plantejats, i a més s'especifica de forma clara els criteris que es tindran en compte per avaluar el nivell d'assoliment de cada contingut.

Un altra aspecte positiu de la rúbrica, és que no només és una eina que serveix als educadors per avaluar als destinataris amb els quals treballa, sinó que també permet a aquests veure quins són aquells criteris que es tindran en compte a l'hora d'avaluar-los, el que permetrà que la seva pràctica sigui més efectiva i encaminada cap als resultats esperats, és a dir, a més a més d'una eina avaluativa, penso que té una doble finalitat, ja que també serveix de guia per als discents en la seva pràctica.

La rúbrica que vam elaborar nosaltres per a la nostra activitat exposada anteriorment és la següent:

	EXCEL·LENT	NOTABLE	APROBAT	SUSPÈS
ESTRUCTURA/ ORGANITZACIÓ	Les idees estan ben estructurades. Tenen coherència entre elles. Hi trobem una introducció, desenvolupament i conclusions.	Trobem totes les parts en l’organització del text, però hi ha mínims errors en la relació d’algunes idees.	Falta alguna d’aquestes parts: introducció, desenvolupament, conclusions. Trobem alguns errors de coherència entre idees.	No contempla les parts de l’estructura adequada (introducció, desenvolupament, conclusions). Les idees no sóc clares i precises.
CONTINGUT	El text  exposa totes les idees que transmet la imatge a través d’arguments sòlids i amb un llenguatge especialitzat. L’anàlisi de la imatge és exhaustiu.	El text es centra en les idees reflexades en la imatge amb arguments clars, però amb mínimes mancances de precisió en el seu anàlisi.	Es presenten idees suficients, però sense profunditzar en aquestes. Falta reflexió i relació amb elements teòrics.	Hi ha una insuficiència d’idees, i aquestes són molt superficials, sense una reflexió profunda. El llenguatge és poc precís.
GRAMÀTICA/ ORTOGRAFIA	Demostra un bon ús dels aspectes gramaticals i ortogràfics.	Es poden trobar alguns errors en la gramàtica i l’ortografia, però aquests no dificulten la seva comprensió.	S’observen alguns problemes gramaticals i d’ortografia que dificulten la comprensió.	Greus problemes ortogràfics i gramaticals.
CREATIVITAT	Mostra domini en el tema a partir d’exemples que afavoreixen la seva comprensió i originalitat.	Mostra domini en el tema, però no acaba d’exemplificar els seus arguments.	Mostra poc domini en el tema, els escassos exemples redactats no són adients i amb poca concordança amb el text.	No mostra domini del tema, el text no és original, és únicament reproductiu.

LA RÀDIO

La ràdio com a mitjà educatiu. Ja a primer de grau, vam realitzar una assignatura amb la professora Noemí Santiveri en la qual vam experimentar aquest mitjà de comuniació i en vam conèixer el seu funcionament i parts.

Molts de nosaltres mai ens hem plantejat l'ús d'aquest recurs com a eina educativa, però al llarg d'aquests 4 anys hem pogut veure petites pinzellades de com podem potenciar aquesta eina en eduació. És sabut que la ràdio pot arribar a tothom o gairebé a tothom, així doncs, per què no potenciar aquest avantatge d'un dels mitjans de comunicació més antics en benefici de la comunitat educativa?

En una de les primeres sessions de classe vam poder veure un vídeo sobre els alumnes d'una escola recitant Bécquer a través de la ràdio. Així doncs, penso que aquesta eina aplicada en eduació esdevindrà i aportarà als alumnes experiències transformadores, primer de tot perquè seran ells que a través de la seva interacció, organització, planificació i treball en equip podran dur a terme un aprenentatge significatiu i actiu, no només per al contingut que aprendran d'una manera molt més motivadora, sinó per al canvi que això generarà en ells i elles. Estic parlant de canvis actitudinals vers als altres alumnes i a la integració de nous valors, adquirits gràcies a aquesta interacció entre els companys, ja que tothom serà important, tothom tindrà un lloc en l'activitat i tothom hi aportarà el seu granet de sorra, fet que permetrà la construcció d'un coneixement mutu i l'enriquiment per part de tots.

A més a més la ràdio, és una eina que té un plus adquirit i és el fet que pot arribar a molta gent, així que l'aprenentatge no es queda en les aules sinó que es pot compartir amb tots aquells que ho desitgin. Aquest fet penso que incentiva als nens i joves a treballar amb aquesta eina, i a fer-ho amb més ganes i motivació ja que podem veure recompensat el seu esforç a través de la difusió dels seus aprenentatges, i si més no, generar aprenentatge en els altres.

M-LEARNING: CODIS QR I REALITAT AUGMENTADA

Josep Maria Silva ens va venir a fer una exposició a classe sobre M-Learning, concretament ens va parlar sobre els codis QR i la realitat augmentada, i a més a més, ens va explicar alguns dels projectes que ha dut a terme.

Ara per ara, després d'aquesta assignatura, tots més o menys sabem què són els codis QR i la realitat augmentada i per tant, sabem com aquestes tecnologies enriqueixen la nostra realitat cada vegada més. Des d'un llibre, un carrer, un cartell...qualsevol objecte que trobem en la nostra realitat pot estar enriquit amb aquestes tecnologies, sota el meu parer molt innovadores i amb un sentit eduactiu si s'apliquen de manera contextualitzada.

Un dels projectes duts a terme per J.M. Silva ha estat contextualitzat a la població de Rubí, on a través de codis QR i amb la implicació dels alumnes de les escoles del poble, s'ha realitzat un recorregut històric pels carrers del poble on es poden trobar, sota algunes plaques amb els noms del carrer, codis QR que ens transporten a un seguit d'informació elaborada pels nens sobre la història del lloc que estan trepitjant ( el carrer en si). 

Personalment penso que és un projecte innovador a més a més amb un caire transformatiu. Per què? Innovador en educació, ja que primer de tot està introduïnt una eina nova, poc coneguda i amb grans possibilitats i potencialitats que explotar, però a més a més, és un projecte innovador perquè no implica només als alumnes ( tot i que aquests són els màxims protagonistes), sinó que s'allunya d'aquesta eduació impartida en les aules entre quatre parets i s'obre a la comunitat. Aquest fet també és innovador i trenca amb la visió educativa que s'ha tingut fins ara, ja que s'expandeix cap a la comunitat i per tant l'implica en el porcés d'ensenyament - aprenentatge dels alumnes. 

Per altra banda, és una experiència transformativa i no només pels alumnes sinó també per al poble de Rubí. Per als alumnes perquè sense la seva implicació, treball en equip i compromís amb el projecte, aquest no es podria dur a terme i no assoliria els objectius esperats, a més que tampoc es donaria un aprenentatge significatiu en els docents. Però també és una experiència transformadora pel poble i els seus habitants, ja que es requereix de la seva participació com a fonts de la informació requerida, i a més aquests també veuen un benefici en el seu municipi que es trobarà enriquit gràcies a la cooperació de tothom.

LES APLICACIONS: PINNACLE STUDIO

Un altre dels recursos digitals treballats a l'aula han estat les aplicacions. De la infinitat d'aplicacions existents que es poden usar vam escollir el Pinnacle Studio. Aquesta és un editor de vídeo.

Pel que fa a nivell tècnic, és una eina fàcil d'utilitzar, molt intuïtiva, i amb moltes possibilitats de sons, transicions, efectes, etc. Però a nosaltres el que ens interessa és la utilitat educativa i pedagògica de l'eina.

Com totes les eines que porto analitzant fins ara, aquesta és una d'elles que depenent de l'aplicació que en fem a nivell eduactiu li estarem donant un ús reproductiu, interactiu o transformador, i amb més o menys innovació. Fa 3 anys enrere a primer de carrera, vam utilitzar un programa semblant a aquest anomenat Audacity. Tenia les mateixes funcions que el present. Com ja he comentat en una entrada anterior, vam fer un ús transformador d'aquella eina, ja que a través d'ella vam poder assimiliar i interioritzar molt més els coneixements adquirits a l'aula, a més d'haver de col·laborar amb tot el grup per tal de que el resultat final fos l'esperat.

Opino doncs, i no em vull repetir, que aquesta aplicació com gairebé tots els recursos digital comentats, és una eina que pot ajudar en el procés d'ensenyament - aprenentatge dels alumnes si s'utilitza en el lloc i moment adequat, és a dir, en les TIC o les TAC no tot si val, no totes les eines són vàlides, sinó que en cada context i depenent del perfil dels destinataris serà millor aplicar un recurs o un altre, i aquests no s'usaran de la mateixa manera en tots els contextos.

Com a conclusió doncs, vull recalcar el que J.M. Sancho (2008) ja deia en els seus articles, i és l'adaptabilitat de les TIC en el context en el qual es vol treballar, per tant la planificacií i adequació d'aquestes segons les necessitats de les persones, la cultura del territori, entre d'altres factors.