J.M. Sancho (2008) en el seu article "De TIC a TAC el díficil tránsito de una vocal" y concretament en el fragment exposat, ens vol remmarcar com l'avenç i el desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i la Comuniació s'ha vist des d'una perspectiva innovadora, sobretot per les possibilitats que han oferit aquestes en l'àmbit educatiu. En aquest sentit però, Sancho destaca que el propi desenvolupament de les TIC ha dificultat aquest pas de convertir les TIC en TAC, és a dir, ha dificultat aquest pas de potenciar les TIC no tan sols com a font d'informació i coneixement sinó també com a font d'aprenentatge significatiu.
Així doncs, Sancho posa èmfasi en el fet potenciar les TAC tenint en compte diversos factors, per a que aquest procés s'assoleixi amb èxit i condueixi a la finalitat desitjable. Aquests factors, com introdueix en el fragment, són principalment l'adaptabilitat de les TIC en el context concret en el qual es vol treballar i per tant doncs, cal una planificació adequada a les necessitats de les persones implicades, així com tenir en compte la cultura del context, la dinàmica d'aquest, la concepció i teories sobre l'ensenyament i aprenentatge, etc. En definitiva, el que ens vol dir Sancho és que sense aquest treball de reflexió i adaptació de les TIC d'una manera profunda, en el context i tot el que aquest implica, no es podrà arribar a la conversió de les TIC en les TAC, i per tant doncs, estarem deixant perdre el gran ventall de possibilitats que ens poden oferir les Tecnologies del Aprenentage i el Coneixement.
Les idees d'aquest autor les podem veure reforçades per altres autors que ens ajuden a entendre millor aquesta perspectiva. Un d'aquests autors és Area, el qual afirma que els sistemes interactius aplicats a l'educació proporcionen al usuari un cert grau de control sobre el seu porcés d'aprenentatge (Area, 2009). Així doncs, veiem com aquest autor també dóna importància en la contextualització de les TIC centrades en l'usuari que les ha d'usar, és a dir, contextualitzar-les, per a que d'aquesta manera l'usuari tingui consciència i sigui un participant actiu en el seu procés d'aprenentatge.
Per últim, també vull recalcar a través d'un altra autora aquesta crítica que fa J.M. Sancho en el seu fragment referint-se a que avui en dia no tota innovació amb les TIC suposa una innovació educativa. D'aquesta idea en parla A.Bosco en el seu article "De la supuesta relación entre tecnología e innovación educativa: ¿Cuándo las TIC mejoran la educación? (2008). Aquesta autora també exposa que no tot ús de les TIC significa una proposta educativa millor, sinó que perquè sigui així cal reflexionar sobre quin ús en farem, per què i com. A més a més per tal de que es produeixi aquesta millora educativa i per tant el seu ús sigui significatiu cal que es donin una série de requisits molts semblants als que exposava Sancho en el mateix any: que es vegin satisfetes les necessitats de la realitat del context i dels usuaris, per tant que hi hagi una adaptabilitat, entre d'altres requisits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada