EL LLIBRE DIGITAL

Els llibres digitals són un recurs digital que gairebé desconeixia. El que nosaltres hem conegut el podem trobar en el següent enllaç: Educaline.Tools. Es tracta d'un lloc web on hi podem trobar diverses activitats de múltiples matèries, organitzades per nivells. En aquestes activitats hi trobem tant teòrica com la conseqüent pràctica, per comprobar si s'han adquirit els coneixements.

A simple vista, penso que és un recurs que ens pot semblar molt innovador i útil, i del qual en podem treure un gran profit. Des d'una perspectiva de discent, opinio que sí és innovador i útil però si se'n fa un ús adequat. Primer de tot penso que amb aquesta eina no és pot caure en l'error de fer-la substitutòria d'altres recursos més tradicionals, com són els treballs a casa i els exercisis a l'aula, així com els llibres de text de tota la vida. Penso que ha de ser així perquè per a mi aquesta eina especialment té un caràcter complementari amb d'altres recursos per diferents motius.

Un dels motius és que el llibre digital, no permet que hi hagi un feed-back entre professor i alumne, és a dir, aquest va realitzant les activitats a través del assaig-error ja que és així com funciona la correcció de la web. Això dificulta doncs la reflexió respecte l'aprenentatge que s'està adquirint, o que no s'està adquirint, perquè el fet que cada alumne treballa amb un ordinador i a un ritme diferent l'un de l'altre, no permet que el professorat estigui pendent d'aquests errors i en pugui fer la reflexió corresponent.

Penso que en un primer moment, als alumnes els pot semblar una eina molt engrescadora per aprendre, però a la llarga aquesta eina pot aburrir, perquè com ja he dit poden arribar a fer les activitats de manera sistemàtica sense prestar-hi un mínim d'atenció, ja que ningú els fa reflexionar sobre el que estan realitzant.

Molts consideren que és un recurs innovador, però penso que no és del tot així, ja que tal i com planteja Bosco (1995) la innovació ha de constar de 3 aspectes: l'ús de nous materials o recursos instructius tals com materials curricular o tecnològics, l'ús de nous enfocaments d'ensenyament, activitats o estratègies didàctiques i l'elaboració de nous supòsits pedagògics i/o teories subjacents a noves polítiques i programes. Sabent això, penso que en el cas del llibre digital ens trobem davant un recurs en que la innovació tan sols es dóna pel fet d'incorporar un nou recurs per a l'aprenentatge, és a dir, s'està traspassant de manera exacte el contingut curricular a les TIC, però l'únic canvi per a mi és aquest.

Així doncs, considero aquesta eina, com a un recurs complementàri en les aules que cal tractar d'una manera molt acurada, és a dir, tenir en compte la interacció professor - alumne per tal de que el primer fassi reflexionar al segon sobre els aprenentatges que està adquirint per tal de poder revisar i avaluar els errors i el perquè d'aquests i així apartar el model d'assaig - error. A més a més, cal donar molta importància que és un recurs que no respon a la diversitat existent d'alumnes ja que persones amb deficiències auditives o visuals no podríen gaudir d'aquest recurs.

EL MOODLE

El Moodle és un dels recursos digitals que vam usar a classe, no com a alumnes com estàvem acostumats fins al moment, sinó des del punt de vista del docent. Gràcies a aques fet. vam poder explorar el recurs amb més profunditat i canviar la perspectiva d'aquest, si més no la meva perspectiva.

Durant els anys que he estat utilitzant aquesta eina, penso que l'ús que hem fet d'aquesta o el que ens han ensenyat, ha estat un ús purament reproductiu, perquè simplement era un recurs del qual rebíem informació del professor de la matèria d'una manera organitzada. La meva visió era aquesta, un espai digital en que el discent organitzava i estructurava els apunts, letures, pràctiques...; per tal de que nosaltres ho tinguéssim al abast per al nostre ús.

Després de viatjar a través del moodle durant la sessió, he pogut conèixer que el Moodle no només té una finalitat reproductiva sinó que depèn com el fem servir, aquest també pot ser una eina interactiva.

Pel que fa a l'ús interactiu, aquest es pot explotar a través de la creació de fòrums, per exemple, en que els alumnes i també el professor poden intercanviar coneixement i enriquir-se mútuament. La filosofia sota la qual és va crear Moodle era la pedagogia constructivista social, és a dir aquella que busca la cooperació en grup per tal de construïr el coneixement de manera conjunta. En aquesta idea doncs, ja hi véiem la intenció interactiva de l'eina. 

Penso que per arribar a aquest canvi en l'ús de Moodle i explotar totes les possibilitats que ofereix, cal que el professorat conegui totes aquestes opcions, i per tant, que es formi en aquest sentit ja que és primordial per fer-ne un ús adient que permeti assolir els objectius del recurs amb èxit. A més a més però, considero que l'eina s'hauria de reestructurar o canviar-la de format, per tal de que fos més agradable a la vista, més dinàmica i flexible, per així incentivar als alumnes en el seu ús, ja que sense ells aquesta eina no tindria sentit.

EXÀMEN (IV)

El que m'ha aportat l'exercici escrit ha estat, en primer lloc, adonar-me que el blog tot i fer-ne un ús transformador a nivell individual, té molta potencialitat com a ús interectiu i que aquest ús també pot servir i ajudar en l'aprenentatge, ja que la varietat d'opinions de les persones enriqueix el coneixement d'un mateix. Així doncs, considero que cal explotar més l'ús interactiu d'aquest recurs com a mitjà de construcció del coneixement i enriquiment mutu. 

Un altra aspecte que m'ha aportat ha estat la importància de l'adaptació al context en quant a ús de les TIC, és a dir, no tot és vàlid en qualsevol lloc i moment sinó que les TIC perquè s'usin com a una eina d'aprenentatge i passin a TAC, cal un treball reflexiu i un anàlisi exhaustiu en el moment d'aplicar-les en un context determinat.

Per últim, penso que el fet de fonamentar les opinions i justifiacions a través dels diferents autors, m'ha aportat un aprenentatge més significatiu dels temes tractats i per tant, m'ha ajudat a interioritzar millor els conceptes i d'una manera més rigurosa. 

Per últim, i en termes generals pel que fa a l'assignatura, opino que aquesta ha estat molt enriquidora per poder conèixer les potencialitats que ens ofereix en el sector educatiu, tot i que el seu enfocament hagi estat més centrat en l'eduació formal i no tant en el no formal.

EXÀMEN (III)

Pel que fa al ús que he realitzat del recurs del blog, penso en el meu cas n'he fet un ús escàs en quant a continuitat, però sí opino que les entrades realitzades fins al moment m'han servit per fer-ne un ús transformador. 

Opino que m'allunyo del ús reproductiu, ja que no he utilitzat el blog com a mitjà de reproducció i sintetització del material exposat a l'aula, és a dir, penso que en cap moment he plasmat amb les meves paraules quelcom ja explicat a classe, sinó que el que he fet ha estat analitzar, reflexionar i opinar sobre aquests temes, sempre argumentat des del meu punt de vista, construït gràcies als aprenentatges adquirits a l'aula i a les lectures realitzades. 

També m'allunyo del ús interactiu. ja que no he establert interacció amb cap altre company pel que fa a intercanvi d'opinions i/o reflexions, tant sols en un cas ha sigut d'aquesta manera, però amb la tutora.

Així doncs, conclueixo que el fet de no haver tingut continuïtat m'ha aportat una cosa bona (entre d'altres de negatives), i és que crec que no he caigut en l'error de fer un ús del blog reproductiu sinó que quan he tingut el moment i l'espai, he realitzat una reflexió personal i un anàlisi del tema a tractar. En altres circumstàncies també hagués pogut ser d'aquesta manera segurament, però de moment estic satisfeta d'haver pogut realitzar aquestes reflexions ja que m'han ajudat a interioritzar, reflexionar i adquirir un aprenentatge més significatiu respecte els temes treballats, i que seguirà així perquè penso que és la millor manera d'utilitzar-lo.

EXÀMEN (II)

Pel que fa a les propostes educatives a distància o que utilitzen plataformes E-learning, segons la meva opinió aquest recurs educatiu sí implica una redifinició del rol tant del docent com del discent, comparat amb l'educació presencial tradicional, tot i que hi poden haver aspectes compartits. 

Basant-me en l'article següent: Bosco, A. Y Rodríguez, D. (2008) Docencia virtual y aprendizaje autónomo: algunas contribuciones al Espacio Europeo de Educación Superior, Revista Iberoamericana de Educación a Distancia (RIED), Vol. 11 (1), pp. 157-182; he construït la meva opinió respecte aquesta afirmació.

Primer de tot penso que el discent, gràcies a l'educació a distància, ha de desenvolupar una major autonomia en el seu aprenentatge i per tant aquest ha de ser més actiu i compromès en el procés. Aquesta característica pot ser compartida pel que fa a la pedagogia tradicional en el sentit que sense compromís amb el teu aprenentatge no arribaràs als objectius esperats ni a un èxit formatiu, però és cert que en el cas de les plataformes E-learning aquest compromís ha de ser molt superior. Aquestes idees ens les aporta una autora, Hanna (2002). Aquesta també recalca que el discent té un rol més independent del professor, tot i que comparteix amb la pedagogia tradicional aquesta relació de recolzament en quant a consultes, definició d'objectius, etc. 

Pel que fa al docent aquest ha de tenir un component més innovador, és a dir, necessita d'una formació específica en quant a tècniques i estratègies de les TIC per tal de poder adaptar aquestes en la plataforma E-learning i així fomentar l'aprenentatge dels seus discents. Pel que fa a l'educació presencial, el professor també necessita formació i innovació però no des d'aquesta vessant tant específica i concreta. 

La plataforma virtual a més permet que el discent consulti aquells materials que consideri més rellevants per al seu aprenentatge i això li ofereix més possibilitats d'aprenentatge. També hi ha una redifinició dels rols doncs, en quant a l'aspecte comunicatiu del docent-discent, ja que s'han d'establir nous mecanisme de comunicació entre aquests que siguin eficients i eficaços.

Després d'haver argumentat la meva opinió basant-me en les idees del article esmentat, penso doncs, que sí que hi ha una redifinició dels rols docent-discent al utilitzar plataformes com l'E-learning, tot i que comparteixin alguns aspectes. 

EXÀMEN (I)

J.M. Sancho (2008) en el seu article "De TIC a TAC el díficil tránsito de una vocal" y concretament en el fragment exposat, ens vol remmarcar com l'avenç i el desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i la Comuniació s'ha vist des d'una perspectiva innovadora, sobretot per les possibilitats que han oferit aquestes en l'àmbit educatiu. En aquest sentit però, Sancho destaca que el propi desenvolupament de les TIC ha dificultat aquest pas de convertir les TIC en TAC, és a dir, ha dificultat aquest pas de potenciar les TIC no tan sols com a font d'informació i coneixement sinó també com a font d'aprenentatge significatiu. 

Així doncs, Sancho posa èmfasi en el fet potenciar les TAC tenint en compte diversos factors, per a que aquest procés s'assoleixi amb èxit i condueixi a la finalitat desitjable. Aquests factors, com introdueix en el fragment, són principalment l'adaptabilitat de les TIC en el context concret en el qual es vol treballar i per tant doncs, cal una planificació adequada a les necessitats de les persones implicades, així com tenir en compte la cultura del context, la dinàmica d'aquest, la concepció i teories sobre l'ensenyament i aprenentatge, etc. En definitiva, el que ens vol dir Sancho és que sense aquest treball de reflexió i adaptació de les TIC d'una manera profunda, en el context i tot el que aquest implica, no es podrà arribar a la conversió de les TIC en les TAC, i per tant doncs, estarem deixant perdre el gran ventall de possibilitats que ens poden oferir les Tecnologies del Aprenentage i el Coneixement.

Les idees d'aquest autor les podem veure reforçades per altres autors que ens ajuden a entendre millor aquesta perspectiva. Un d'aquests autors és Area, el qual afirma que els sistemes interactius aplicats a l'educació proporcionen al usuari un cert grau de control sobre el seu porcés d'aprenentatge (Area, 2009). Així doncs, veiem com aquest autor també dóna importància en la contextualització de les TIC centrades en l'usuari que les ha d'usar, és a dir, contextualitzar-les, per a que d'aquesta manera l'usuari tingui consciència i sigui un participant actiu en el seu procés d'aprenentatge. 

Per últim, també vull recalcar a través d'un altra autora aquesta crítica que fa J.M. Sancho en el seu fragment referint-se a que avui en dia no tota innovació amb les TIC suposa una innovació educativa. D'aquesta idea en parla A.Bosco en el seu article "De la supuesta relación entre tecnología e innovación educativa: ¿Cuándo las TIC mejoran la educación? (2008). Aquesta autora també exposa que no tot ús de les TIC significa una proposta educativa millor, sinó que perquè sigui així cal reflexionar sobre quin ús en farem, per què i com. A més a més per tal de que es produeixi aquesta millora educativa i per tant el seu ús sigui significatiu cal que es donin una série de requisits molts semblants als que exposava Sancho en el mateix any: que es vegin satisfetes les necessitats de la realitat del context i dels usuaris, per tant que hi hagi una adaptabilitat, entre d'altres requisits.

EXPERIÈNCIES MULTIMÈDIA

El projecte que he escollit per tal d'analitzar-lo és el següent: Tengo algo que contar: Luz, cámara, jóvenes en marcha. Aquest projecte es tracta d'una trobada de 3 dies, l'any 2012 a Mendoza, en el qual es vol treballar la capacitació audiovisual en els joves. Al llarg d'aquest tres dies es realitzen conferències teòriques sobre producció, edició, actuació, realització, entre d'altres; i també es realitza la posada en pràctica havent de crear un curtmetratge per grup transmetent el seu missatge per a la societat. En el següent vídeo es pot veure l'experiència explicada:

Després d'haver visualitzat aquest vídeo i haver-me informat una mica més sobre l'experiència, penso que estem davant d'un projecte transformador per a aquests joves. Primer de tot perquè es tracta d'una experiència en que els joves han d'interactuar entre els uns i els altres i sense aquesta interacció i sense la participació de tots ells no es podria arribar a assolir els objectius del projecte, ni s'obtindria el resultat final esperat.

A més a més, és un projecte innovador en que d'una manera lúdica i amb un caràcter motivacional, pretén que els participants adquireixin nous aprenentatges relacionats amb les noves tecnologies, però que a més, aquests es poden traslladar en altres contextos i potenciar altres competències i habilitats. Així doncs, a part d'adquirir experiències i coneixements respecte el món audiovisual, a través de la interacció i la formació de grups no naturals, també es fomenta la cohesió de grup, la relació i definició de rols, l'esperit crític a l'hora de crear el guió i transmetre un missatge a la societat, així com la creativitat en tot el procés perquè és únic per a cadascun, per tant, tots els joves penso que a través d'aquesta experiència generen un canvi en ells en diferents aspectes. Una cita de Néstor Kirchner, penso que defineix molt bé la finalitat d'aquest projecte"Cuando la joventud se pone en marcha el cambio es inevitable".

Pel que fa a la meva experiència pròpia, s'aproxima al projecte definit anteriorment. A primer de carrera, en l'assignatura de Tecnologies de la Informació i la Comunicació, vam haver de crear un vídeo per grups, del qual erem responsables de tot el procés de creació, tant l'escriptura del guió, la creació, la realització i la posterior edició. Per a mi, com per molts dels meus companys, penso que va ser una experiència tranformadora, ja que va permetre que a través d'una nova eina d'aprenentatge adquiríssim noves competències i desenvolupéssim nous aprenentatges no només en el camp audiovisual i digital sinó també en altres àmbits, com en la crativitat, l'organització, la interacció amb les meves companyes. Puc dir que va ser una manera divertida, motivadora i creativa d'adquirir nous aprenentatges sense la necessitat de que se'ns imposséssin, com estem acostumats. En el següent enllaç es pot veure el resultat de l'activitat:

BUSCA'M

Com a futura educadora social, opino que les noves tecnologies tenen molt de potencial en l'àmbit educatiu, ja que si s'escullen les metodologies i tecnologies adequades per desenvolupar en els alumnes uns aprenentages concrets , podem trobar la fórmula perfecte i la dosis justa de motivació per a que es crei un canvi en ells.